On the Dunford-Pettis Property of the Tensor product of C(K) spaces

We characterize those compact Hausdorff spaces K such that the proyective tensor product of C(K) by itself has the Dunford-Pettis Property, answering thus in the negative a question posed by Castillo and Gonzalez.Comment: 5 page

Estudi de la viabilitat econòmica d’un vehicle de transport basat en una pila de combustible polimèrica (PEMFC)

Treballs Finals del Màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Pere Lluís CabotDes de principis del S. XIX, la humanitat ha anat incrementant el consum de combustibles fòssils destinats al funcionament de la indústria en general i més concretament al transport, sector que consumeix aproximadament el 40% de l’energia primària generada (IDAE, 2014) (WWF, 2014). Aquest consum sempre ha estat estretament lligat a l’extracció i producció de manera exponencial de carbó, petroli i gas natural (BP, 2013) demostrant així que el model energètic actual té una dependència gairebé total de les fonts d’energia no renovables i va en augment amb una taxa mitjana de creixement d’un 2% (ICAEN, 2014). Aquesta dependència comporta certs problemes que es van agreujant amb el temps. Un dels problemes més tangibles és el fet que amb les tecnologies i sistemes d’obtenció de combustibles fòssils actuals, les reserves són finites i, a més a més, en la dècada actual s’ha arribat al pic màxim de producció fent que el preu del petroli s’hagi disparat a valors inesperats i segueixi incrementant any rere any (Peak Oil Association)..

Arthur Rimbaud : teoria i pràctica de la lletra

Rimbaud és, sens dubte, el poeta més comentat: "vident" per a Rolland de Renéville, un "sistema solar o forat negre" per a Étiemble, "esclatant desastre" segons Pierre Brunel, l'exemple de "poeta maleït" per a Verlaine, "un meteor encès sense cap altre motiu que la seva presència" segons la definició de Mallarmé, "l'ull de la catàstrofe" per a Pierre-Jean Jouve, "un poeta armat" per a Alain Borer, "surrealista en la pràctica de la vida i arreu" com el definí André Breton, "l'home de les soles de vent" segons la bella sentència de Verlaine, "un místic a l'estat salvatge" per a Paul Claudel o "un monstre de puresa" segons Jacques Rivière"... I la llista seria molt més llarga, entre definicions de genialitat i, també, frases de menyspreu. Rimbaud no deixa mai indiferent